Entrevista

Entrevista al Web de l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners

“Poder treballar en el que a un li agrada és molt gratificant”

El mestre, músic i compositor Josep Carbó va ser el primer que va animar a la Maria Pou perquè continués dibuixant. Quan això passava, la Maria era una adolescent que treballava en una botiga de confecció de la plaça Farners i que ensumava les seves possibilitats en el món del dibuix, la pintura i la creació. Escoltava els ànims de Josep Carbó, que havia estat professor seu de dibuix a l’escola, quan el trobava passejant a la plaça, com era habitual en el mestre. La Maria ens explica que quan la veia li deia “Pou, no ho deixis !!!” I la Maria no ho va deixar, es va preparar, va anar a classes, es va formar i va tenir el que va ser cabdal per al seu futur professional: els ànims incondicionals del seu company, en Jani, i de la seva família. Des de fa 8 anys, aquesta colomenca viu del seu art, de la seva passió que ara també és la seva professió, el dibuix, la pintura. Els seus treballs més característics són els dedicats a la música, amb personatges que, sobre una partitura de fons, toquen un instrument concret. També en fa de fruites, ja que segons diu pintar-les“alimenta l’anima”, d’herbes remeieres, de productes del camp… d’objectes i elements diversos referents a material antic que la Maria aconsegueix d’antiquaris.

Quan vas decidir mostrar al món la teva obra?
Fa 12 anys quan vaig participar a la Fira del Dibuix de Girona, la que organitzen per Fires. No he faltat mai a aquesta cita. Al principi, també vaig participar en exposicions col•lectives que es van fer a Santa Coloma i vaig fer una exposició conjunta amb Maria del Carme Torrent a la biblioteca Joan Vinyoli.

Vas a fires per vendre els teus dibuixos?
Sí, en faig unes 30 a l’any. Vaig a Madrid, Sitges, Figueres, Puigcerdà, Girona, Perpinyà, etc. i des de l’any passat participo també en la Fira de la Ratafia de Santa Coloma. És molt dur anar a fires, però per altre banda són molt interessants sobretot pel contacte amb la gent. En el cas dels quadres de la música, hi ha persones que en veure’ls s’emocionen i m’ho diuen. També he exposat a la Galeria Sennacheribbo de Barcelona, a Carré d’Artistes, també a Barcelona i Aix-en-Provence.

Fas dibuixos per encàrrec?
Sí, en vaig tenir un de molt especial per regalar a la mezzosoprano italiana Cecilia Bartoli. Una clienta estrangera em va encarregar un dibuix per portar-li fins a Dortmund (Alemanya) amb motiu que cantava per primera vegada l’òpera Norma. Per aquella ocasió vaig triar “Casta Diva” que és un ària d’aquesta òpera i el personatge pintat sobre la partitura era una dona molt semblant a Cecilia Bartoli.
La música està molt present en els teus dibuixos…
I a la meva vida! M’agrada molt la música clàssica, sempre l’escolto quan treballo.. em motiva.

I d’aquí et va venir fer dibuixos amb motius musicals?
Fa molts anys, quan treballava de dependenta a Can Ramilans, estàvem fent un aparador amb instruments i vàrem demanar-li a en Teo Parella, que era un músic de cobla de Santa Coloma, que ens deixés partitures per acabar de completar la decoració dels aparadors. Vaig aprofitar per demanar-li unes quantes partitures antigues i a partir d’aquí vaig començar a pintar temes relacionats amb la música. Els personatges que dibuixo no tenen cara, crec que no fa falta, ja que el més important és l’instrument, la música, la partitura… tot el conjunt.

Una font d’inspiració de les teves creacions prové dels antiquaris, no?
Bé, realment m’inspiro en temes que m’apassionen com l’òpera, la música clàssica, les coses antigues i després busco els suports per materialitzar les meves obres. Hi ha una recerca important. Així va ser com fa anys, a la botiga d’antiguitats d’en Marc Valls, de Santa Coloma, vaig trobar unes factures del segle XIX, precioses… Més tard se’m va acudir de cercar anuncis antics, dels anys 20 i 30: són molt divertits i aprenc un munt de coses amb ells. Sempre he aprofitat tots els elements i materials que he tingut al meu abast. Tot el que té regust de vell m’apassiona.

Utilitzes alguna tècnica concreta?
Treballo molt l’aquarel•la. Vaig fer un curs de tècnic aparadorista el qual m’ha ajudat molt a l’hora de pintar ja que tinc una bona base per compensar els colors, les imatges… Han estat importants tots els cursos que he fet i he tingut molt bons mestres.

Quan vas començar la teva formació?
Als 14 anys, amb la Glòria Morera. Posteriorment vaig ser la primera alumna que va tenir la Maria del Carme Torrent, que em feia classes els diumenges! Va arribar un moment que a la botiga em van donar un dia de festa a la tarda, entre setmana, i el vaig aprofitar per formar-me amb en Fita, va ser un aprenentatge de 5 anys. També vaig anar a classe amb en Salvador Barrera de Vidreres i finalment a l’Escola Massana de Barcelona. El meu professor va ser en Francoise Tomàs, que va ser l’artista que va pintar les columnes del Liceu quan es va reconstruir desprès del darrer incendi. Vaig fer un curs de Trompe l’oil, que va durar sis mesos i va ser molt interessant.

I també podem trobar el teu art en algunes parets…
Doncs sí, ja que em fan alguns encàrrecs, com per exemple, la planta de maternitat de la Clínica Girona. La decoració de les parets és feta per mi, ja sigui amb dibuixos sobre la paret o amb quadres. Darrerament he pintat les habitacions d’una casa de turisme rural cadascuna de les quals està dedicada a una flor. També m’encarreguen la decoració d’habitacions infantils de cases particulars i alguns estampats per roba de confecció.

I dones classe a nens i nenes…
Vaig començar fa 14 anys amb dos alumnes, un estiu, i actualment tinc un bon grup de nens i nenes 5 a 10 anys. La veritat és que m’ho passo molt bé ja que tots venen a la classe amb molt bona predisposició. La imaginació dels nens és fantàstica.

Tens projectes entre mans?
M’agradaria molt il•lustrar un llibre de receptes de cuina…

Ets ratafiarie, com ho són alguns membres de la teva família i també has aprofitat aquest coneixement per dibuixar les herbes…
Estic molt interessada en dibuixar-les, però també en conèixer les seves propietats i el seu món. Ja porto fets tres cursos d’herbes remeieres la qual cosa em permet elaborar olis per fer aplicacions que van bé per la salut. M’interessa saber perquè serveix cada planta… cal que no es perdi aquesta tradició.

Es pot portar un bon ritme de vida treballant només del l’art?
És dur viure de aquest treball. És veritat que he hagut de renunciar a algunes coses materials o capricis que abans tenia quan no vivia únicament de la pintura. Però, quan no estic de fira pinto cada dia i això no té preu. Poder treballar en el que t’agrada és molt gratificant.


1 thought on “Entrevista”

  1. hola cusineta, hem d’actualtzar el bloc

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s