Aparador Girona Temps de flors

Llavores, el codony, que és feu vell en la branca, dins el calaix perfuma la nostre roba blanca, i si l´amorosim al caliu de la llar i l´acostem als llavis sorruts, és dolç encar. Josep Carner

Sant LLuc ( Olot )

Habitació infantil (Girona)

Habitació infantil (Girona)

” Sempre hi ha flors per qui desitja veure-les” Matisse

Casa particular (S´Agaró )

Casa particular

Poder treballar en el que a un li agrada és molt gratificant

Etiquetes

superació

Entrevista al Web de l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners

“Poder treballar en el que a un li agrada és molt gratificant”

El mestre, músic i compositor Josep Carbó va ser el primer que va animar a la Maria Pou perquè continués dibuixant. Quan això passava, la Maria era una adolescent que treballava en una botiga de confecció de la plaça Farners i que ensumava les seves possibilitats en el món del dibuix, la pintura i la creació. Escoltava els ànims de Josep Carbó, que havia estat professor seu de dibuix a l’escola, quan el trobava passejant a la plaça, com era habitual en el mestre. La Maria ens explica que quan la veia li deia “Pou, no ho deixis !!!” I la Maria no ho va deixar, es va preparar, va anar a classes, es va formar i va tenir el que va ser cabdal per al seu futur professional: els ànims incondicionals del seu company, en Jani, i de la seva família. Des de fa 8 anys, aquesta colomenca viu del seu art, de la seva passió que ara també és la seva professió, el dibuix, la pintura. Els seus treballs més característics són els dedicats a la música, amb personatges que, sobre una partitura de fons, toquen un instrument concret. També en fa de fruites, ja que segons diu pintar-les“alimenta l’anima”, d’herbes remeieres, de productes del camp… d’objectes i elements diversos referents a material antic que la Maria aconsegueix d’antiquaris.

Quan vas decidir mostrar al món la teva obra?
Fa 12 anys quan vaig participar a la Fira del Dibuix de Girona, la que organitzen per Fires. No he faltat mai a aquesta cita. Al principi, també vaig participar en exposicions col•lectives que es van fer a Santa Coloma i vaig fer una exposició conjunta amb Maria del Carme Torrent a la biblioteca Joan Vinyoli.

Vas a fires per vendre els teus dibuixos?
Sí, en faig unes 30 a l’any. Vaig a Madrid, Sitges, Figueres, Puigcerdà, Girona, Perpinyà, etc. i des de l’any passat participo també en la Fira de la Ratafia de Santa Coloma. És molt dur anar a fires, però per altre banda són molt interessants sobretot pel contacte amb la gent. En el cas dels quadres de la música, hi ha persones que en veure’ls s’emocionen i m’ho diuen. També he exposat a la Galeria Sennacheribbo de Barcelona, a Carré d’Artistes, també a Barcelona i Aix-en-Provence.

Fas dibuixos per encàrrec?
Sí, en vaig tenir un de molt especial per regalar a la mezzosoprano italiana Cecilia Bartoli. Una clienta estrangera em va encarregar un dibuix per portar-li fins a Dortmund (Alemanya) amb motiu que cantava per primera vegada l’òpera Norma. Per aquella ocasió vaig triar “Casta Diva” que és un ària d’aquesta òpera i el personatge pintat sobre la partitura era una dona molt semblant a Cecilia Bartoli.
La música està molt present en els teus dibuixos…
I a la meva vida! M’agrada molt la música clàssica, sempre l’escolto quan treballo.. em motiva.

I d’aquí et va venir fer dibuixos amb motius musicals?
Fa molts anys, quan treballava de dependenta a Can Ramilans, estàvem fent un aparador amb instruments i vàrem demanar-li a en Teo Parella, que era un músic de cobla de Santa Coloma, que ens deixés partitures per acabar de completar la decoració dels aparadors. Vaig aprofitar per demanar-li unes quantes partitures antigues i a partir d’aquí vaig començar a pintar temes relacionats amb la música. Els personatges que dibuixo no tenen cara, crec que no fa falta, ja que el més important és l’instrument, la música, la partitura… tot el conjunt.

Una font d’inspiració de les teves creacions prové dels antiquaris, no?
Bé, realment m’inspiro en temes que m’apassionen com l’òpera, la música clàssica, les coses antigues i després busco els suports per materialitzar les meves obres. Hi ha una recerca important. Així va ser com fa anys, a la botiga d’antiguitats d’en Marc Valls, de Santa Coloma, vaig trobar unes factures del segle XIX, precioses… Més tard se’m va acudir de cercar anuncis antics, dels anys 20 i 30: són molt divertits i aprenc un munt de coses amb ells. Sempre he aprofitat tots els elements i materials que he tingut al meu abast. Tot el que té regust de vell m’apassiona.